Corria els principis de la dècada dels anys 90. A la ràdio triomfava la música “bakalao”, amb el mític programa ràdio Bikini club, Ximo Bayo rebentava les pistes de ball valencianes amb la seva mítica cançó exta sí exta no i València es convertia en el centre neuràlgic de la festa, amb la mítica “ruta del bakalao”.
A Barcelona se celebraven els jocs olímpics, on un equip de bàsquet desllumbrava al món pel seu joc, el mític Dream team...

I al poble de Castalla, a la comparsa dels maseros ocorria un fet meravellós. Un grup de mares apuntaven un grapat de sagals a la comparsa dels maseros, plantant la llavor per formar una de les esquadres mítiques d´aquesta comparsa.
El fet curiós fou que les característiques d´aquell grapat de xiquets que formaren la esquadra era, que no tenien, ni tenim idea de desfilar rectes, la puntualitat no era ni es el nostre fort i la capacitat d’organització dels seus membres era i és baixa, a banda de glorioses excepcions. Mantenint en l´actualitat aquestes tradicions.



El primer nom de l´esquadra fou ELS ROGETS, nom posat per les pròpies mares. Nom proposat pel gran nombre de cabells rojos que existia a l´esquadra, cosa que en l´actualitat ja no existeix, els anys no passen debades.
Per aquells anys l´esquadra sortia amb el típic vestit de masero, caracteritzat per la gran varietat de garrots que els seus membres treien als actes. Podien ser curts, llargs, grossos, de diferents colors e inclús alguns membres sense garrot. Barreja de formes i colors que donaven un toc anàrquic a l´esquadra.
En aquells anys els membres eren nombrosos, mantenint-se en l´actualitat la “vella guàrdia de l´esquadra” (Vicent, Jordi, Jose Carlos, Virgilio, Xenxe, Macoca, Gallardo, Manu, Eliseo...) Membres destacats que encara avui omplen cada any el carrer de festa, colorit, alegria i alçant tot el que arrastra en l´esquadra.




Els anys passaven i els membres dels rogets ja pillaven consciència de festa i d´esquadra, començant a participar en la festa de forma més activa, anant cada vegada més als actes, deixant d´en lloc la fira i començant a voler desfilar més seriosament, cosa que encara avui al 2008 no hem pogut aconseguir.
Per aquells anys l´acte més “destacat” fou l’acompanyament al capità, en l´ofrena infantil, que era un dels membres destacats de l´esquadra (Vicent), que aquell any amb la seva família fou capità (1994).

Així van passar els anys, però tot transcorria igual, posant tota la voluntat del món per a desfilar, i res, la cosa seguia igual. Per aquella època, destaca la frase mítica del president dels maseros cap a l´esquadra al final de la processó del dia 2, que dona la idea de l´estil propi per a desfilar, diu axí:”Si ho feu aposta no vos ix pitjor, no teniu ni idea de desfilar”. Frase que a quedat per al record dels membres que encara avui retona al subconcient dels que vam sentir aquella frase, que descrivia la nostra forma d’entendre la festa.
Per aquells anys el vestit estava compost per saragüells, brusa, xaleco i manta de masero i garrot.




I arribà l´any de confirmació de l’esquadra, amb el canvi de vestit s´incorporaren a l´esquadra un gran nombre de membres. Festers que en l´actualitat son al igual que la “vella guardia”, els braços forts d´alça que arrastra. Les incorporacions més destacables foren les del Monxo, Ruben, Ximo, El Rito... que donaren aire fresc a l´esquadra.
En relació al vestit, l´esquadra canvià els saragüells pel pantaló i mocador al cap, amb la forca com a peça clau del tratje. Altre canvi important fou el canvi de nom, deixant de banda el nom original dels ROGETS. Per votació democràtica, el nom que es va possar fou: NI MARCAN EL PAS. Nom que fa honor a la forma en la que “intentem” desfilar en els actes.
Aquestos esdeveniments i el pas del temps, anaven donant cada vegada més una consciència de grup, de vertaders amics, de germanor i de ganes de fer coses grans a la festa de Castalla.
En aquesta època es pot destacar un fet històric, l´esquadra sortí a la portada del periòdic de la comarca “el escaparate”, fet encara avui inaudit, ¿qui dels membres va subornar al fotògraf, per a que NI MARCAN EL PAS sortira a la portada?...
Altre fet destacable fou la meravellosa idea d´alguns dels membres, que es tintaren els cabells per donar un toc de colorit a l´esquadra, donant així la benvinguda al nou mil•lenni.







Així entravem al 2000 amb més festes, sopars... fins l´any clau per al que es en l’actualitat Alça que arrastra. El nou canvi de vestit, dissenyat per un dels dissenyadors més prestigiosos de la comarca, que donava la categoria a l´esquadra que li pertocava.

Vestit que en l´actualitat, la gent encara ens dona l’enhorabona per l’encert del disseny. Aquest estava compost per saragüells, amb la particularitat de que hi havia tres colors, roig, groc i blau, donant un toc d’originalitat al tratje. Amb un "xaleco" igual d´original i una mena de barret típic valencià, amb una forca amb la senyera quatribarrada enganxada a la mateixa forca.



Comencen a fer-se els primers dinars i sopars, inclòs algun dinar-sopar, al Xarrell, el Clot i el Carrascal. Mítics actes impossible de descriure per aquest que escriu aquestes línies. On destaca la gran germanor entre els membres, els de la vella guardia i els nou vinguts. En aquesta època també comencen a fer-se els primers “xiringuitos” que al igual que als sopars es impossible descriure els grans moments, ni la quantitat de brossa que se podia treure en tant pocs metres quadrats. Es en aquesta època quant s´estableix el dinar de mig any, tant al Clot, com el Carrascal i es fan els primers sopars de germanor amb l´esquadra l´Arpó.

L´últim fet destacable, per aquesta esquadra fou el definitiu canvi de nom. Amb votació democràtica és clar, es decidí posar a l´esquadra el nom actual: ALÇA QUE ARRASTRA. Nom tret d´una frase que deia a sovint un amic de l´esquadra (alça que arrastra, sona que trona...)

Així l´esquadra es confirma dins del món de la festa de Castalla, participant en tots els actes de la festa tant en mig anys, Sant Jaumes i festes. Destacant els actes de les guerrilles, participant quasi la totalitat de l´esquadra ens els actes tirant amb arcabús. Ja que una de les característiques d´aquesta esquadra es la gran afició a la pólvora.

Arribem a l´actualitat, on podem destacar dos fets, el nou canvi de vestit, seguint amb els saragüells i destacant el garrot, dissenyat exclusivament per a l´esquadra al poble d´Ayora, caracteritzat per la inscripció del nom “ALÇA QUE ARRASTRA”.



I l´altre fet es la iniciació al món de les telecomunicacions amb la confecció del blog a internet, sent la primera esquadra dels maseros que ha creat un espai a Internet i dels primeres de tot el món de la festa de moros i cristians de Castalla.

Finalment, el 2008, any de Sant Jaume divendres, canvis a l´esquadra, alguna baixa important, any d´eleccions als maseros (Vota al Monxo...) i reptes nous... l´esquadra seguirà al peu del canó, divertint-nos i defenent l´esquadra i els maseros, amb la “filosofía” que ens caracteritza i per suposat alçant tot el que arrastre...
Per últim un record a tots els membres que han passat per l´esquadra, en totes les èpoques que hem tingut.

Una salutació als nostres amics de l´esquadra de L´Arpó (Mariners), La Punteta (Cristians), Sona que Trona (Pirates) i demés festers que han tingut o tenen relació amb Alça que Arrastra.

I finalment una salutació a les esquadres companyes de mil batalles als maseros: Despistats, guindilles, el cavalló, l´esquadra de Tito, la goteta la mel, Mangarrufos i un gran etc, al Pistolero per ser com és, a Caspirri per donar-nos la millor mentireta i als músics dels maseros, perquè sense ells no seriem res.

By jordi: Alça que arrastra...